FOTOS DE LES MARXES DEL CLUB UECANOIA
dilluns, de març 08, 2010
diumenge, de març 08, 2009
divendres, de març 06, 2009
dimecres, de juny 04, 2008
LA TRAVESSA DEL TONI
Sabies com tots, que segons
les prediccions meteorològiques, possiblement ens mullaríem puntualment, mai van dir, ni nosaltres vam pensar que podia ploure tant, i empitjorar tant el temps, amb vent i fred.
Això és el que haguéssim recordat d’aquesta marxa, sinó fos pel maleït accident que vas patir, quan començaves a grimpar les Agudes.

Potser et va relliscar la pedra a la que t’agafaves , potser era massa molla , potser les teves mans no tenien prou força adormides pel fred, o potser una ventada et va fer perdre l’equilibri, potser..potser....
El fet és que vas relliscar i vas caure per les roques, els companys que caminaven amb tu, van fer tot el que van poder i estava a les seves mans, però.., i ara tornem amb els potser, si l’helicòpter hagués pogut arribar, però per culpa del mal temps..., potser si
no haguessin tardat tant a pujar els primers auxilis, i el metge.., potser si t’haguessin pogut baixar abans amb una llitera....
Es clar que si els organitzadors haguessin suspès la marxa, o anul·lat aquell tram perillós, o canviat el recorregut, o segur que si haguessis abandonat, encara que tu, mai t’havies fet enrere en cap marxa, i tampoc en aquesta ho vas fer, ja que vas creure que si hi feien pujar, era perquè no era perillós. Segur que si s’hagués fet alguna d’aquestes coses, mai haguessis caigut allà .

Potser et va relliscar la pedra a la que t’agafaves , potser era massa molla , potser les teves mans no tenien prou força adormides pel fred, o potser una ventada et va fer perdre l’equilibri, potser..potser....
El fet és que vas relliscar i vas caure per les roques, els companys que caminaven amb tu, van fer tot el que van poder i estava a les seves mans, però.., i ara tornem amb els potser, si l’helicòpter hagués pogut arribar, però per culpa del mal temps..., potser si
no haguessin tardat tant a pujar els primers auxilis, i el metge.., potser si t’haguessin pogut baixar abans amb una llitera....
El fet és que ens vas deixar, ja no es pot canviar, el temps tampoc torna enrere, el temps no.., però les fotos, i sobretot la memòria si que hi tornen enrere. La memòria ens fa recordar moltes de les hores que hem compartit amb tu. Hem caminat per paratges de Catalunya preciosos, boscos, rius, muntanyes, viaranys......, hem vist meravelloses sortides del sol i postes a l’horitzó, hem passat llargues nits a les marxes, parlant, rient, coneixent-nos encara més, hem celebrat festes, campionats, reconeixements, i tantes coses més................................



Per tot això, i per la manera que ens has deixat(tot va passar tan sobtat i de pressa!), ara ens trobem desanimats i tristos. Però no podem, ni volem, quedar-nos només amb aquest trist record de tu, seria absurd després de tantes i tantes bones hores compartides.
Si Toni si, no tornarem a fer més marxes junts, però segur que el record de les marxes que hem fet plegats i les vivències viscudes, ens ajudaran a omplir el buit que ens has deixat.......
Gràcies per tot...........
Si Toni si, no tornarem a fer més marxes junts, però segur que el record de les marxes que hem fet plegats i les vivències viscudes, ens ajudaran a omplir el buit que ens has deixat.......
Gràcies per tot...........